Ubicació:

Espai Mercè Sala, a l'estació Diagonal.

Dates:

L’experiència estarà disponible del 30 de desembre al 31 de març de 2016. Tancat els dies 1 i 6 de gener.

Horari: 

De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h.

Informació important:

• La durada de l'activtitat és de 10 minuts i es faran passis cada vint minuts en grups de 10 persones.
• Amb una sola reserva es poden adquirir entrades per a un màxim de 5 persones.
• Una nova petició de data anul·la l’anterior reserva.
• No es podrà accedir a l‘experiència una vegada començada, i caldrà tornar a gestionar una nova reserva.

• Seràs testimoni de la importància del desenvolupament del transport col·lectiu de metro per a l’evolució d’una ciutat com Barcelona i la seva àrea metropolitana.
• Connectaràs amb la memòria col·lectiva de les persones i les fites més importants esdevingudes a la ciutat durant aquests darrers cent anys. 
• Descobriràs el lligam entre la xarxa de metro i el creixement de la ciutat a nivell urbanístic i poblacional, i el paper actiu del metro en la cohesió de l‘àrea metropolitana. 
• Coneixeràs més sobre la qualitat d’un servei que ha estat capdavanter des dels seus inicis. 

Desplaçar-se i migrar són alguns dels actes més intrínsecs que ens defineixen com a éssers vius, una mena de confrontació tel·lúrica amb el més elemental. Tanmateix, amb l'aparició de les primeres civilitzacions va sorgir la noció de límit territorial, concebuda com un mitjà per protegir el territori, els recursos i la identitat.

Si antigament les fronteres esdevenien reals a través de murs i muralles, la construcció del món modern ha anat desmaterialitzant aquestes barreres físiques. Avui dia, però, assistim perplexos a la proliferació de milers de quilòmetres de murs i tanques arreu d'Europa. Paral·lelament, les polítiques migratòries se centren en la militarització, l'externalització i la criminalització de les persones migrants o refugiades. La riquesa flueix des de tots els racons del Sud Global cap als nuclis financers, però mai a la inversa. Mentre les mercaderies i el capital del Nord circulen globalment sense restriccions, milions de persones refugiades arrisquen la seva vida fugint de conflictes bèl·lics, pobresa estructural, persecucions polítiques o desastres ambientals. L'antic Mare Nostrum, bressol d'Occident i pont de civilitzacions, ha esdevingut la fossa comuna més gran del món. I, en constatar-se que el neoliberalisme dominant incrementa les desigualtats socials i econòmiques, s'obre un buit polític que afavoreix l'ascens del populisme d'extrema dreta.

Centrat en el marc geopolític d'una Europa "fortalesa", el projecte MURS analitza el concepte de frontera en tota la seva dimensió semàntica. Aquestes barreres, que poden ser naturals (oceans, deserts, muntanyes, etc.), artificials ( els murs i tanques construits per l'ésser huma), de trànsit (l'externalització de la gestió fronterera), legals (les lleis d'estrangeria), biopolítiques (el control, els centres d'internament, les deportacions de Frontex, etc.), socials (el racisme, l'explotació laboral, la falta de drets... ) o fins i tot virtuals (el control burocràtic, la monitorització, etc.) són explorades a través d'una àmplia diversitat de realitats i estudis de cas.

La mostra MURS ha estat produïïda per l'Institut de les Desigualtats amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l'Ajuntament de Barcelona.

Es tracta d’una exposició que ha itinerat per diferents ciutats arreu de tot Catalunya, (Valls, Reus, Lleida, El Vendrell, Igualada, Alcarràs, etc.) i que darrerament s'havia presentat a la tristament cèlebre 4a galeria de l'antiga presó Model de Barcelona.
 

Estació de metro Badalona Pompeu Fabra (L2) - Vestíbul sortida Av. Martí i Pujol.

Actualment, a la xarxa del suburbà hi ha 50 punts on els músics ofereixen actuacions en directe en diferents horaris i dies de la setmana. Aquests escenaris ara presenten una nova imatge gràfica, amb distintius més grans i visibles, de diferents tonalitats i perfils d’artistes. El replantejament de la iniciativa ha servit per revisar els punts senyalitzats i ajustar la seva ubicació en funció de les obres previstes i dels canvis en els fluxos de passatge. 

També s'estrena una nova denominació: Música al metro. El canvi de nom correspon a l'objectiu de fer-lo més inclusiu des de la perspectiva de gènere

Amb aquestea nova identitat en les comunicacions i en la senyalització es pretén donar més impuls a aquesta iniciativa ja consolidada com a referent a Europa.

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i l’Associació de Músics del carrer i del metro de Barcelona (AMUC), amb la mediació del districte de Ciutat Vella i de l’Institut de Cultura, van engegar l’any 2001 un projecte pioner per establir les bases de la presència de músics en uns punts concrets i senyalitzats de la xarxa de metro. La iniciativa, inspirada en el metro de Nova York, s’ha convertit en aquests 25 anys en tot un referent a Europa. El projecte complirà 25 anys el gener de 2026.

L’objectiu de la regulació de la música al metro és, des de l'inici, generar espais amables a la xarxa de metro, garantir la qualitat de la música que s’ofereix als usuaris, facilitar les funcions preventives de control per al seu bon funcionament i regular l’actuació dels músics per tal de fer-la compatible amb el desenvolupament normal del servei al metro. Alhora, s’ofereix als intèrprets un espai de promoció i de difusió de la seva música, convertint l’espai públic en una plataforma per als creadors més emergents.

Durant aquests 25 anys s’han consolidat també les proves d’idoneïtat que se celebren periòdicament per garantir una bona qualitat musical i donar resposta a l’increment de les sol·licituds per tocar al metro. 

El projecte dels músics del metro forma part de TMB Cultura, el projecte cultural de la Fundació TMB que estableix vincles entre els ciutadans i les associacions culturals de Barcelona i l’àrea metropolitana amb la voluntat d'aproximar la cultura a la ciutadania a través de les seves instal·lacions i d'enriquir l'experiència del viatge en transport públic.

Saps quin dia i quin any es va inaugurar la primera línia del metro de Barcelona? I quantes estacions tenia?

Sabies que durant la Generalitat republicana el metro ja va arribar a l’Hospitalet de Llobregat

O que durant la Guerra Civil espanyola la ciutadania va utilitzar-lo sovint com a refugi per a protegir-se de les bombes?

Sabies que no va ser fins a principis dels anys seixanta que el servei de metro es va municipalitzar i convertir en un servei públic de garantia del dret universal a la mobilitat que és avui?

Sabies que el 1992, amb els Jocs Olímpics de Barcelona, el metro va fer un nou impuls obrint-se pas cap a Santa Coloma de Gramenet i Badalona? 

Sabies que avui té 125 quilòmetres de vies i fins a 165 estacions que faciliten prop de 280 milions de viatges l’any? O que la línia 9 del metro, que acaba a l’aeroport del Prat, és automàtica i una de les més modernes d’Europa?

El metro de Barcelona reuneix una i mil històries del passat, del present i del futur.

Aprofitant sengles celebracions, ambdues entitats van iniciar l'experiència de deixar un piano de forma permanent al vestíbul de l'L5 de l'estació Diagonal.

El piano convida els passatgers a acceptar el repte d'aturar-s'hi, seure i fer sonar les seves tecles.